Economia Social

Economia Social

economia-socialA l'any 2011 es va aprovar la Llei 5/2011, de 29 de març, d'Economia Social (BOE del 30 de març), que es configura com un marc jurídic en el qual s'enquadren totes aquestes entitats, i que té com a objectiu configurar una sèrie de mesures de protecció i promoció d'aquelles, que la pròpia relaciona amb l'economia sostenible. Aquest Llei defineix l'economia social com el “conjunt de les activitats econòmiques i empresarials, que en l'àmbit privat porten a terme aquelles entitats que, de conformitat amb els principis que recull l'article 4, persegueixen tant el interès col·lectiu dels seus integrants, com el interès general econòmic o social, o ambdós” (art. 2).

Aquest part de la realitat social “situada entre l'economia pública i l'economia capitalista” i amb potencial de ser una alternativa d'aquestes, que s'anomena economia social, ha donat llum a altres veus com tercer sector, tercer sector solidari, sector voluntari, sector no lucratiu, sector solidario, economia solidaria, iniciativa social i altres locucions, que designen realitats molt properes. Tot i considerant l'existència d'un autèntic augment de vocables en aquest camp, en l'actualitat es possible afirmar que les concepcions principals d'aquesta realitat social que pugnen per economia plural, actuant tant en l'àmbit del mercat com en el de no mercat en pro d'un desenvolupament social i econòmic col·lectiu no excloent.

Cooperativa

Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'han unit voluntàriament per a formar una organització democràtica. L'administració i gestió de la qual s'ha de portar a terme de la forma que acordin els socis, generalment en el context de la economia de mercat o la economia mixta, tot i que les experiències cooperatives s'han donat també com a part complementaria de l'economia planificada.

La seva intenció és fer front a les necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes a tots els socis mitjançant una empresa. La diversitat de necessitats i aspiracions (treball, consum, comercialització conjunta, ensenyament, crèdit, etc.) dels socis, que conformen l'objecte social o activitat cooperativitzada d'aquestes empreses, defineix una tipologia molt variada de cooperatives.

Societat laboral

Té com a requisit fonamental la integració de les persones treballadores en la societat, des de la seva constitució fins la gestió i administració de la mateixa.

Són aquelles societats anònimes o de responsabilitat limitat, en les quals la majoria de capital pertany als/les socis/es treballadors/es que presten en ella serveis retribuïts en forma personal i directa per temps indefinit i a jornada complerta, sent propietaris/es almenys del 51% del capital social.

Hi ha dos tipus de socis: treballadors (les seves accions són de tipus laboral) i els no treballadors (les seves accions són de tipus general).

Estan regulades per la Llei 4/1997 de 24 de març de Societats Laborals i en lo previst per les normes corresponents a les Societats Anònimes o SRL en el Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital.

Associacions

Una associació és una entitat formada per un conjunt d'associats o socis per a la persecució d'una finalitat de forma estable, sense ànim de lucre i amb una gestió democràtica. L'associació esta normalment dotada de personalitat jurídica, pel que des del moment de la seva fundació és una persona diferent dels propis socis, que té el seu propi patrimoni en un principi dotat pels socis, i del que poden disposar per a aconseguir els objectius que consten en els seus estatuts.

Les associacions poden realitzar, a més de les activitats pròpies de les seves finalitats, activitats que podrien ser considerades com a empresarials, sempre i quan el benefici d'aquestes activitats sigui aplicat a la finalitat principal de l'entitat, o eventualment a altres obres socials.

Fundació

Una fundació és un tipus de persona jurídica que es caracteritza per ser una organització sense ànim o finalitats lucratives.

Formada amb un patrimoni propi atorgat pels seus fundadors, la fundació ha de perseguir els objectius que es van contemplar en el seu objecte social, si bé també ha de cuidar del seu patrimoni com a mitjà per a la consecució dels objectius. En alguns països, el seu òrgan de govern es denomina patronat.

Per això, si bé la finalitat de la fundació ha de ser sense ànim de lucre, això no impedeix que la persona jurídica es dediqui al comerç i a activitats lucratives que enriqueixin el seu patrimoni per a un millor compliment de l'objectiu principal.

Organització no governamental

Una organització no governamental (també coneguda per les sigles ONG) és una entitat de caràcter civil entesa com “El dret i la disposició de participar en una comunitat, a través de l'acció autoregulada, inclusiva, pacífica i responsable, amb l'objectiu d'optimitzar el benestar públic o social, amb diferents finalitat integrants, creada independentment dels governs ja sigui locals, regionals i nacionals, així com també d'organismes internacionals. Jurídicament adopten diferents estatus, tals com associació, fundació, corporació i cooperativa, entre altres formes.

Les ONG com el seu nom indica: Organització no governamental, no depenen de cap govern i per tant serà decisió dels seus membres si volen o no optar per persona jurídica, els Estats i defensors jurídics han volgut crear una matriu d'opinió induint al seu registre el qual contradiu la seva pròpia naturalesa com a ONG.

Descarregar la Lley 5/2011, de 29 de març, d'Economia Social (BOE del 30 de març)

Boletín de noticias

Suscríbete a nuestro boletín de noticias para recibir nuestras noticias y ofertas.
He llegit i accepto les condicions generals
FacebookFacebook
GoogleplusGoogleplus

Entidad adherida a Confianza Online